ELLA

ELLA

Ella el va trucar a ell. Ell va despenjar el telèfon. Ella li va dir que necessitava veure’l. Ell li va dir que també. Ella li va preguntar on podien quedar. Ell li va respondre que podien quedar tant a casa d’ella com a casa d’ell, però que fos ella qui prengués la decisió. Ella li va dir que preferia quedar a casa d’ell. A ell li va semblar bé.

Ella va trucar a la porta. Ell va obrir. Ella va entrar dins de la casa, era un pis petit, però molt acollidor. Al entrar hi trobaves directament el menjador, la cuina petita a mà esquerra, just en front un petit distribuïdor que donava al bany i a una de les estances. A la dreta, la sortida al balcó i a l’extrem el dormitori.

Ella va deixar les coses damunt del sofà. Ell li va preguntar si volia prendre una copa. Ella li va dir que no, que no podia esperar més, que volia que la fes seva. Ell li va dir que també ho desitjava, que se’n moria de ganes. Ell si va acostar i va començar a descordar-li la brusa i a acariciar-li els pits, mentre li besava el coll. Ella es desfeia a les seves mans. Ella va deixar-se fer, era el que li venia de gust. Van cardar al sofà, a la dutxa, a la cuina i finalment al llit.

Ell es va adormir ràpidament. Ella estava exhausta, esgotada, morta, però tremendament satisfeta, ell se l’havia cardada de totes maneres, havia vingut a buscar precisament allò i ell n’havia superat totes les expectatives.

Ella es va mirar el rellotge, dos quarts de cinc, havia d’anar-se’n a buscar als nens a l’escola. Es va aixecar del llit, es va vestir, va agafar les seves coses i li va deixar els diners que havien acordat a la tauleta de nit.

Al tancar la porta ella va pensar que si volia tornar a repetir el tornaria a contractar a ell.

Jordi Diaz